七人の侍 * (1954)
Els 7 samurais
Director: Akira Kurosawa
 |
| AKIRA KUROSAWA |
Japó, cap a finals del segle XVI. Un llogarret es veu sovint assetjat i arrasat per un estol de bandits que roba la collita dels pagesos, deixant-los en una situació molt precària. Alguns es donen per vençuts, però uns altres, els més arriscats, d'acord amb l'ancià del poblat, decideixen anar a la recerca d'uns quants samurais perquè els ajudin a rebutjar els atacs.
A poc a poc, van reunint un grup valuós de guerrers als que fan l'única promesa de pagar-los amb arròs, ja que no disposen d'altres recursos econòmics. El samurai que esdevé el cap del grup no accepta el més jove per la seva suposada inexperiència en la lluita, però davant de la insistència dels pagesos, l'hi inclou. I així es completa la xifra estimada per poder fer front als bandits.
Una vegada instal·lats, inspeccionen els voltants per preparar la defensa del poblat. Aixequen palissades per evitar el pas dels enemics i, en el cas de passar, que els seus cossos quedin empalats en els troncs esmolats que en formen part.
Mentre es planeja aquest dispositiu, la vida continua. Els pagesos recullen la collita i amaguen les dones per por de la mala fama dels samurais. Tot i la cura que en prenen, el més jove dels samurais coneix una noia i se n'enamora. El pare vol castigar-la i hi intervé el cap dels guerrers que, amb la saviesa que l'han donat els anys, ressol la situació en favor dels seu company.
El primer atac dels bandits és rebutjat, la qual cosa és festejada per tots. Però hi existeixen mancances que s'han de corregir i fer menys vulnerable el poblat. Un dels samurais no pren les mesures adeqüades i deixa el seu lloc de vigilància, a través del qual hi entren alguns dels invasors, que maten alguns vilatans. En defensa de la seva actuació argüeix haver-se fet amb alguna de les armes de foc propietat dels bandits. Durant les següents escaramusses, es continua refusant els atacants, però la sensació de vulnerabilitat creix, així com les baixes entre els samurais i els seus aliats.
A l'espera de la que serà la darrera acció dels bandits, dels que en queden només tretze, hi ha una sensació de fatalitat, que no s'ha fet tot el que podia haver fet per la defensa del llogarret. Per això, quan cau l'últim enemic, la joia no és completa. També han caigut quatre dels samurais i alguns vilatans. Aquests, en passar uns dies, i amb el poblat reconstruït, reinicien les tasques del camp, mentre que el cap dels samurais, acompanyat dels altres dos supervivents, en mirar les tombes dels companys caiguts diu: "Hem perdut una altra vegada. Ells (referint-se als pagesos) són els que han vençut"
En veure el final d'aquest film, m'envaeix una sensació de pessimisme. Com si cap de les lluites diàries en que prenem part no tenen un final feliç pel que hi ha intervingut. Sempre hi existeix el dubte: se podia haver fet més sense tan sacrifici?
Anys més tard, el director John Sturges refà el tema en un western mític: The magnificent 7 (Els 7 magnífics), clavant inclús el final amb seva la frase lapidària i pessimista. Kurosawa va ser versionat altres vegades i sempre amb un alt percentatge d'encert: Yojimbo es va convertir de la mà de Sergio Leone en Per un pugno di dollari (Per un grapat de dòlars (1964) i en Last man standing ( L'últim home) -1996-, de Walter Hill. Rashomon (1950) va ser el precedent de The outrage (Quatre confessions) -1964-, de Martin Ritt. Una prova de l'acceptació de Kurosawa entre els grans cineastes de l'època.
* Shichinin no samurai
Una vegada instal·lats, inspeccionen els voltants per preparar la defensa del poblat. Aixequen palissades per evitar el pas dels enemics i, en el cas de passar, que els seus cossos quedin empalats en els troncs esmolats que en formen part.
Mentre es planeja aquest dispositiu, la vida continua. Els pagesos recullen la collita i amaguen les dones per por de la mala fama dels samurais. Tot i la cura que en prenen, el més jove dels samurais coneix una noia i se n'enamora. El pare vol castigar-la i hi intervé el cap dels guerrers que, amb la saviesa que l'han donat els anys, ressol la situació en favor dels seu company.
El primer atac dels bandits és rebutjat, la qual cosa és festejada per tots. Però hi existeixen mancances que s'han de corregir i fer menys vulnerable el poblat. Un dels samurais no pren les mesures adeqüades i deixa el seu lloc de vigilància, a través del qual hi entren alguns dels invasors, que maten alguns vilatans. En defensa de la seva actuació argüeix haver-se fet amb alguna de les armes de foc propietat dels bandits. Durant les següents escaramusses, es continua refusant els atacants, però la sensació de vulnerabilitat creix, així com les baixes entre els samurais i els seus aliats. |
| L'escena final de la pel·lícula amb les tombes dels quatre samurais morts |
En veure el final d'aquest film, m'envaeix una sensació de pessimisme. Com si cap de les lluites diàries en que prenem part no tenen un final feliç pel que hi ha intervingut. Sempre hi existeix el dubte: se podia haver fet més sense tan sacrifici?
Anys més tard, el director John Sturges refà el tema en un western mític: The magnificent 7 (Els 7 magnífics), clavant inclús el final amb seva la frase lapidària i pessimista. Kurosawa va ser versionat altres vegades i sempre amb un alt percentatge d'encert: Yojimbo es va convertir de la mà de Sergio Leone en Per un pugno di dollari (Per un grapat de dòlars (1964) i en Last man standing ( L'últim home) -1996-, de Walter Hill. Rashomon (1950) va ser el precedent de The outrage (Quatre confessions) -1964-, de Martin Ritt. Una prova de l'acceptació de Kurosawa entre els grans cineastes de l'època.
* Shichinin no samurai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada