FORTY GUNS (1957)

QUARANTA PISTOLES

Director: Sam Fuller

SAMUEL FULLER

El sheriff Griff Bonnell (Barry Sullivan) i els seus germans Wes i Chico arriben a Tombstone amb l'encàrrec d'acabar amb una banda de malfactors -els quaranta homes a què fa referència el títol- dirigida per Jessica Drummond (Barbara Stanwyck), que té atemorida la població. Griff deté el germà de la Jessica, Brock (John Ericson), essent alliberat per ella al poc temps. Brock intenta venjar-se del sheriff i assassina el germà d'aquest, en Wes. En intentar escapolir-se, pren com a ostatge la seva germana, però Griff no està disposat a que el jove se li vagi de les mans i dispara sobre la Jessica tot ferint-la. Aquesta cau a terra i deixa en Brock sense protecció, la qual cosa aprofita el sheriff per disparar-li i matar-lo. 

Passat uns dies, la Jessica es troba recuperada de les ferides i, juntament amb en Griff, se'n va del poble per començar una nova vida.

Barry Sullivan i Barbara Stanwyck

Un film curt -uns vuitanta minuts-, amb reminiscències de pel·lícules com High noon -Sólo ante el peligro- (1952), on també el representant de la llei ha de lluitar contra els malfactors tot sol, a causa de la covardia dels seus conciutadans, i precursora de Rio Bravo (1959) i El Dorado (1966), ambdues sota la direcció de Howard Hawks, dues pel·lícules gairebé clòniques, en el sentit que el protagonista ha de prendre mesures contundents per acabar amb els bandits i engabiar un d'ells, que resulta ser el germà de la dona que els dirigeix. El final és més imprevisible i, potser complaent, amb ella abandonant la vida criminal i enamorant-se del representant de la llei.

John Ericson darrere Barbara Stanwyck

Fuller en una seqüència de
"L'amic americà" (1977), de
Wim Wenders

Trenco una llança en favor d'aquells directors que van ser titllats de filo-feixistes per fer unes obres amb la violència de protagonista. Films que, sovint no eren còmodes per al públic ni per a la crítica per furgar en l'ànima americana, necessitada sempre d'un enemic de què defendre's i al que més tard atacar. He sentit crítiques en contra de Fuller, sempre expeditiu en els rodatges, però també en contra d'una de les patums del 7è art com va ser John Ford, a qui es va titllar de "director de films de l'oest en les quals anava contra els indis", paraules tretes d'un article d'un conegut director espanyol que gosava posar en entredit l'obra del director de L'home tranquil. Serveixi aquesta última entrada del blog d'aquest curs per aconsellar veure el cinema sense prejudicis ideològics, amb la ment ben oberta a altres formes de pensar que no són les nostres. D'aquesta manera, aconseguirem un món menys fanatitzat i democràtic. El cinema també pot ser una eina per fer-ho. Ho sento per aquesta moralina final i desitjo haver encomanat la meva passió pel cinema a tots vosaltres. Gràcies pels vostres comentaris i les vostres rectificacions que m'ajuden a polir el meu català. Ho he passat bé llegint els vostres blogs amb els quals he après anècdotes, històries, m'heu fet conèixer gent d'altres èpoques, el perquè dels monuments de Barcelona. En fi, un munt de saviesa. Em reitero, gràcies a tots.

THE MAN FROM LARAMIE (1955)

L'HOME DE LARAMIE

Director. Anthony Mann

Anthony Mann obsevant les
maquetes del film La caiguda
de l'Imperi Romà

Anthony Mann va dirigir James Stewart  a vuit pel·lícules, cinc de les quals van ser westerns. En ells representà l'home de passat molt sovint enigmàtic, a la recerca d'allò que el pugui alliberar d'una càrrega emocional com és la venjança de la mort del seu germà en el cas d'aquest film. En unes altres, busca redimir-se de la vida de pistoler que va arribar a ser, tot ajudant a transportar ramat o com a explorador i guia de colons cap una terra més pròspera. Aquest mateix paper d'home misteriós el va interpretar Gary Cooper a L'home de l'oest (1958), quan ja feia dos anys que la relació del director i Stewart s'havia trencat.

A L'home de Laramie, la mort del seu germà a mans dels indis du Will Lockhart (Stewart) a perseguir un home que no coneix a les terres d'Alec Waggoman (Donald Crisp), un ancià que està perdent la vista que confia en deixar la seva herència al seu fill adoptiu Vic Hansbro (Arthur Kennedy) i no al seu fill legítim Dave (Alex Nicol). Aquesta tensió entre els dos germanastres agafa al mig a Lockhart, que pateix la violència de Dave, rebent un tret a boca de canó a la mà, per la qual cosa queda inutilitzat per defendre's amb la pistola.

La ràbia de Dave el du a enfrontar-se amb Vic, qui dispara matant-lo, A continuació, improvisa i fa recaure les culpes sobre Lockhart. Assebentat l'ancià, va en busca del presumpte assassí, però els seus trets no el fereixen, a causa de la ceguesa. Adonant-se d'allò, Will, amb l'ajut d'una grangera, que en altres temps va ser competidora del vell, l'agafa  i el du a casa seva per cuidar-lo.

Donald Crisp i James Stewart

Vic, una vegada alliberat de'n Dave, que també era soci en la venda d'armes als indis, intenta ultimar el darrer lliurament quan és apuntat amb un rifle per en Will. Aquest ja coneix la història de com els indis van matar el seu germà i qui els va vendre les armes amb que van fer-ho. Però no serà Will qui es vengi dirtectament, sinó que obliga en Vic a destruir-les i fugir, sent atrapat pels indis que disparen sobre ell, matant-lo.

Aquesta és, a grans trets, la sinopsi del film rodat, com altres d'Anthony Mann en escenaris naturals, els quals esdevenen un protagonista més. Tots els personatges masculins posseeixen una ambigüitat moral que fa que l'espectador difícilment empatitzi amb ells, cosa que passa en la resta de westerns rodats per Mann: Winchester 73 (1950), Bend of the river -Horitzons llunyans-(1952), Colorado Jim (1953),  The far country -Terres llunyanes- (1955), totes amb James Stewart, o a l'esmentada Man of the west -L'home de l'oest- (1958) o a l'anterior The tin star -Cazador de forajidos- (1957), amb Henry Fonda com protagonista.

Com a curiositat, diré que Mann començà el rodatge d'Spartacus, però va ser acomiadat pel productor i protagonista Kirk Douglas i substituït per Stanley Kubrik. Anys més tard coincidirien en el rodatge de The heroes of Telemark -Els herois de Telemark- (1965).