FORTY GUNS (1957)

QUARANTA PISTOLES

Director: Sam Fuller

SAMUEL FULLER

El sheriff Griff Bonnell (Barry Sullivan) i els seus germans Wes i Chico arriben a Tombstone amb l'encàrrec d'acabar amb una banda de malfactors -els quaranta homes a què fa referència el títol- dirigida per Jessica Drummond (Barbara Stanwyck), que té atemorida la població. Griff deté el germà de la Jessica, Brock (John Ericson), essent alliberat per ella al poc temps. Brock intenta venjar-se del sheriff i assassina el germà d'aquest, en Wes. En intentar escapolir-se, pren com a ostatge la seva germana, però Griff no està disposat a que el jove se li vagi de les mans i dispara sobre la Jessica tot ferint-la. Aquesta cau a terra i deixa en Brock sense protecció, la qual cosa aprofita el sheriff per disparar-li i matar-lo. 

Passat uns dies, la Jessica es troba recuperada de les ferides i, juntament amb en Griff, se'n va del poble per començar una nova vida.

Barry Sullivan i Barbara Stanwyck

Un film curt -uns vuitanta minuts-, amb reminiscències de pel·lícules com High noon -Sólo ante el peligro- (1952), on també el representant de la llei ha de lluitar contra els malfactors tot sol, a causa de la covardia dels seus conciutadans, i precursora de Rio Bravo (1959) i El Dorado (1966), ambdues sota la direcció de Howard Hawks, dues pel·lícules gairebé clòniques, en el sentit que el protagonista ha de prendre mesures contundents per acabar amb els bandits i engabiar un d'ells, que resulta ser el germà de la dona que els dirigeix. El final és més imprevisible i, potser complaent, amb ella abandonant la vida criminal i enamorant-se del representant de la llei.

John Ericson darrere Barbara Stanwyck

Fuller en una seqüència de
"L'amic americà" (1977), de
Wim Wenders

Trenco una llança en favor d'aquells directors que van ser titllats de filo-feixistes per fer unes obres amb la violència de protagonista. Films que, sovint no eren còmodes per al públic ni per a la crítica per furgar en l'ànima americana, necessitada sempre d'un enemic de què defendre's i al que més tard atacar. He sentit crítiques en contra de Fuller, sempre expeditiu en els rodatges, però també en contra d'una de les patums del 7è art com va ser John Ford, a qui es va titllar de "director de films de l'oest en les quals anava contra els indis", paraules tretes d'un article d'un conegut director espanyol que gosava posar en entredit l'obra del director de L'home tranquil. Serveixi aquesta última entrada del blog d'aquest curs per aconsellar veure el cinema sense prejudicis ideològics, amb la ment ben oberta a altres formes de pensar que no són les nostres. D'aquesta manera, aconseguirem un món menys fanatitzat i democràtic. El cinema també pot ser una eina per fer-ho. Ho sento per aquesta moralina final i desitjo haver encomanat la meva passió pel cinema a tots vosaltres. Gràcies pels vostres comentaris i les vostres rectificacions que m'ajuden a polir el meu català. Ho he passat bé llegint els vostres blogs amb els quals he après anècdotes, històries, m'heu fet conèixer gent d'altres èpoques, el perquè dels monuments de Barcelona. En fi, un munt de saviesa. Em reitero, gràcies a tots.