THE KILLERS (1946)

Director: Robert Siodmak

ROBERT SIODMAK

"Forajidos"

Titulada a l'Estat espanyol com  Forajidos, va ser el debut de Burt Lancaster en el món del cinema. Basada en un relat curt d'Ernest Hemingway, comença amb l'arribada a un petit poble de dos assassins que busquen en Swede (Lancaster), un exboxador per matar-lo. Una vegada eliminat, apareix un cobrador d'una companya d'assegurances per investigar el cas, ja que el mort havia deixat com a beneficiària d'una pòlissa a la mestressa d'una pensió on s'havia allotjat després de cometre un atracament.

Riordan (Edmond O'Brien), l'agent d'assegurances, a través de testimonis de persones que van conèixer en Swede, desentortolliga una trama complexa d'atracament, traïció i assassinats.

Edmond O'Brien i Albert Dekker

Burt lancaster i Ava Gardner

Després d'un combat on Swede es destrossa les mans i ha d'abandonar el món de la boxa, és captat per una banda d'atracadors. En la banda coneixerà a la Kitty (Ava Gardner) i se n'enamorarà. Ella serà el motiu perquè passi tres anys de presó, per haver-la encobert. En sortir-ne, torna al grup i preparen entre tots el robatori a una empresa per endur-se la nòmina. L'assalt surt bé, però la Kitty i Colfax (Albert Dekker), cap de la banda i parella de la noia, tenen uns altres plans en què la resta de la banda no compten, Tampoc Swede. Assabentat que volen deixar-lo fora, l'exboxador s'avança i s'endú el botí, per la qual cosa Colfax contractarà uns assassins que acabaran amb ell, com hem vist a l'inici. 

DON SIEGEL

Lee Marvin i Clu Gulager
a "Código del hampa"

En la darrera seqüència, quan la casa de Colfax està envoltada per la policia, Kitty li demana que digui a la policia que ella no té res a veure amb el que ha passat. Colfax mor sense fer-ho i la Kitty és detinguda.

Tota la trama està contada mitjançant flashbacks, recurs recurrent en el cinema negre amb bons resultats, ja que permeten observar els diferents punts de vista dels personatges, sense desvirtuar la trama. D'aquesta manera, l'espectador ha de fer de sastre per, amb tots els pedaços units, resoldre la confecció final de l'obra. Tornem a trobar-nos amb tòpics del gènere, com són la femme fatale, la traïció de la dona estimada i l'ambició, a banda de l'agent d'assegurances, pròpia del cinema americà i que no seria gaire ubicable en el cinema europeu en general.

Siodmak és un dels directors provinents d'Alemanya que van anar als Estats Units als anys trenta i van quedar-s'hi. Entre els seus films més coneguts figuren dues col.laboracions més amb Burt Lancaster, El abrazo de la muerte (Criss cross), 1949 i El temible burlón (The Crimson pirate), 1952. Després, a causa de les investigacions de la caçera de bruixes va tornar a Europa, on va continuar realitzant pel·lícules.

"Código del hampa"

Angie Dickinson i John Cassavettes
a "Código del hampa"

L'any 1964, el director Don Siegel va filmar una altra versió del relat de Hemingway, canviant-hi el punt de vista. Si Siodmak centra tot en el personatge de Swede, Siegel ho fa en els personatges dels assassins a sou que contracta el cap de la banda. Canvia també els escenaris i passem del món de la boxa al de les curses de cotxes. He de dir que aquest film va servir com adéu a Ronald Reagan al món del cinema.

PASADENA ROOF ORCHESTRA- SIDE BY SIDE

THE KILLING (1955)

ATRACAMENT PERFECTE

Director: Stanley Kubrick

Stanley Kubrick i Sterling Hayden
durant el rodatge

Johnny Clay (Sterling Hayden) acaba de sortir de la presó. Al poc temps, reuneix quatre homes amb els que intentarà dur a terme un atracament a les oficines d'apostes d'un hipòdrom.

Per diversos motius personals, tots els atracadors necessiten els diners que guanyin una vegada sigui consumat l'acció: l'alcoholisme, els deutes del joc, la dona malalta d'un d'ells i la dependència d'una parella exigent que enganya el més feble dels quatre. A banda d'aquests, en necessiten d'altres dos més: un formarà un tumult per distreure els policies i l'altre, un tirador professional, abatrà el cavall favorit durant la carrera, atraient l'atenció envers ell i deixant que la resta s'escapi. En aquesta acció és abatut per la policia. 

Una vegada obtingut el botí, arriba el moment del repartiment al qual Clay, que porta els diners, arriba tard. Mentrestant, al lloc de reunió de la banda arriba la dona del home feble acompanyada d'un company, apunten a tots amb unes pistoles, intentant dur-se els diners. En un acte impropi d'ell, el marit enganyat comença un tiroteig que acaba amb la vida de tots els presents i fereix mortalment a ell mateix. Encara amb vida, s'arrossega fins arribar a casa seva per matar la seva dona i finalment caure mort.

Preparació de l'atracament

 Clay, que ja ha tornat veu l'escena, fica tot el botí en una maleta i se'n va camí de l'aeroport acompanyat de la seva núvia. Deixa la maleta en la consigna i la col·loquen en un dels carros de transport per col·locar-la dins l'avió. En un dels girs del vehicle, la maleta, excessívament plena de diners i no gaire bé tancada, cau a terra obrint-se i el seu contingut vola pels aires. Clay, que ho ha observat es desmorona. En la darrera instantània del film, dos policies obren les portes de l'accés a la pista, disposats a detenir-lo.

 Hereva de La jungla d'asfalt (1950), de John Huston, amb la que comparteix temàtica (l'atracament), i protagonista (Sterling Hayden). Totes dues incideixen en el fatalisme de la vida dels seus protagonistes, destinats a anar a presó o a alguna cosa pitjor. Al contrari que en la pel·lícula de Huston, aquí el protagonista sobreviu a la matança, mentre que en aquella mor al costat dels cavalls d'una granja, ferit en un tiroteig. La resta de la banda, en un i altre film, són perdedors que no arrisquen més que les seves miserables vides.

El final

A partir d'aquest film, Kubrick farà un cinema molt més personal, tot i treballar en dues ocasions amb Kirk Douglas, productor de Paths of glory i d'Espartacus, on l'actor feia valer tot el seu poder en la indústria cinematogràfica. Fins a la seva mort no va dirigir més que tretze films, deixant ben palès que era un realitzador perfeccionista i controlador de la seva feina i dels actors que en tenia a càrrec.

OUT OF THE PAST (1947)

RETORN AL PASSAT

Director: Jacques Tourneur

JACQUES TOURNEUR

Jeff Bailey (Robert Mitchum), posseeix una benzinera en un petit poble. Un dia hi arriba un desconegut preguntant per ell. Mentrestant, Bailey pesca en el riu en companyia de la seva núvia, els pares de la qual el rebutgen, sospitant que el seu passat no és molt clar.

Efectivament. el gàngster Whit Sterling (Kirk Douglas) requereix el seu antic pistoler el veritable nom del qual és Jeff Markham, perquè trobi la seva amant, Cathy (Jane Greer), que s'ha fugat amb quaranta mil dòlars després d'haver-li disparat.

En un flashback veiem que Cathy i Jeff van tenir una aventura a Acapulco que Whit n'ignora, interrompuda per l'aparició d'un home que los busca. Cathy mata el nou sicari del gàngster i fuig deixant enrere en Jeff.

Tornant al temps actual, Whit vol que sigui Jeff qui pagui el deute: diners, engany i assassinat, obligant-lo a recuperar una declaració d'hisenda fraudulenta, per la qual s'arrisca a una pena de deu anys de presó. Aquesta missió s'endú per davant algunes vides, però el veritable fi de l'assumpte és Cathy. Tanmateix, és la pròpia examant del gàngster qui assassina aquest i fuig amb Bailey, el qual no vol escapar-se amb ella sinó eliminar-la. Ja no pot tornar a la seva vida plaentera del poble petit i compartir la seva vida amb la seva núvia. Per tant, el que passi tant se li'n dóna. Com que és el principal sospitós de dos assassinats, el persegueix la policia que dispara contra la Cathy, matant-la, després que ella s'hagi avançat a les intencions de Bailey, disparant contra ell.

Tourneur remena un còctel propi de pel·lícula de gènere negre: la femme fatale, l'antic pistoler que vol oblidar el seu passat i el gàngster que vol que retorni per fer-li pagar alguns deutes. Remenant aquest còctel, li surt un film que es considera un dels millors en el seu estil. Per això, va comptar amb un dels actors especialistes com n'era Mitchum i Kirk Douglas en un dels seus primers papers. També l'atmosfera pessimista creada al voltant dels personatges i el seu previst final tràgic, potser per convencions de la "Llei Hays", en què el crim no podia quedar impune, és molt pròpia del gènere, tot i que en aquest cas simpatitzem amb el personatge de Jeff Bailey i desitgem que no acabi mort. 

Tourneur va tocar també amb èxit uns altres estils com va ser el terror -La dona pantera (1942), Passejant amb un zombie (1943)-, el cinema d'aventures -El falcó i la fletxa (1950), La dona pirata (1951)- o el western -Wichita (1955)-, sempre amb pressupostos petits i traient un gran profit del material de què disposava, sent considerat com un dels millors directors de la "serie B".