ORDET (1955)

LA PARAULA

DIRECTOR: Carl Theodor Dreyer

CARL THEODOR DREYER

L'acció es desenvolupa a la península de Jutlàndia, a Dinamarca. Un vell luterà, Borgen, explota una granja en companyia dels seus tres fills: Johannes, Anders i Mikkel, que està casat amb l' Inger que està embarassada. 

Un matí en Johannes fuig de casa i és trobat pels seus dos germans, gairebé transformat en Jesucrist i maleint tots els éssers humans per no escoltar-lo. Sobretot el Mikkel, que ha esdevingut ateu, la qual cosa és motiu de divergències. Aquestes mateixes diferències fan que l' Anders no es pugui casar per la negativa del seu futur sogre a donar-li la mà de la seva filla.

Els esdeveniments es precipiten. En Johannes té visions pessimistes que acaben per resultar reals. El fill de l'Inger  mort i ella no pot salvar-se. En Johannes fa un últim esforç, transmutat en Jesucrist, per ressuscitar-la, deixant una citació bíblica en forma de missatge a la finestra. 

Durant el sermó del capellà, les dues famílies es reconcilien i en Johannes insta l'Inger a aixecar-se i aquesta, després d'uns segons, obre els ulls. El seu marit retroba la fe i exclama: Una nova vida comença per a nosaltres. I l'Inger respon: Sí, la vida, la vida...

Com pot deduir-se de la sinopsi, el sentiment religiós omple tota la trama del film. No en debades, Dreyer és un director de fortes creences, com va quedar reflectit a La passió de Joana d'Arc (1928). Es pot dir que aixeca polseguera entre els ateus més immobilistes, però crec que els creients es poden sentir també molt incòmodes, atès que el personatge d'en Johannes els escruta contínuament sobre la seva fe i la seva posada en pràctica. Quant a mi, que no sóc gaire creient, la bellesa formal de la pel·lícula és el que em fascina. Les presses llargues, el moviment quasi inexistent de la càmera, allunyat dels focs d'artifici del cinema actual i, sobretot, l'escena de la ressurrecció de l'Inger, amb un pla llarg i amb la càmera apropant-se al seu cos lentament, fins que obre els ulls.