THE RED SHOES (1948)

Les sabatilles vermelles

Directors: Michael Powell i Emeric Pressburger

Cartell del film

MICHAEL POWELL I
EMERIC PRESSBURGER

Basada en el conte de Hans Christian Andersen, on una noia pobre rep com a regal de confirmació les sabatilles del títol, de què s'havia encapritxat. El que en principi podia semblar fascinant es converteix en una tortura, perquè des del moment que es calça les sabatilles, no pot deixar de ballar fins que s'aturin, i això provocarà la seva mort. 

L'adaptació britànica gira en torn al món del ballet. Un empresari (Anton Walbrook) descobreix les aptituds d'una jove (Moira Shearer) i, després d'un període d'aprenentatge, la convida a formar part de la seva companyia, convertint-la en estrella. Però sorgeixen les rivalitats amoroses entre el seu marit, compositor de la música del ballet que du el títol del film, i l'empresari, que la prohibirà dançar aquest ballet al no ser-ne correspost. La parella decideix abandonar la companyia.

MOIRA SHEARER I ANTON WALBROOK

En passat un temps, l'empresari empenedit s'apropa a la seva estrella i li demana tornar per ballar la peça. En aquell moment, hi arriba el compositor i marit de la ballarina. Els dos homes es barallen i el músic comprèn que la il·lusió de la seva dona és ballar "Les sabatilles vermelles" i cedeix davant l'empresari.

Un dia, abans de l'estrena, la ballarina amb les seves sabatilles vermelles calçades sent un impuls irrefrenable i comença a ballar sense parar i cau des del balcó a les vies de l'estació de ferrocarril, morint gairebé a l'acte en mans del seu marit que ha presenciat l'escena.

Powell i Pressburger desenvolupen una trama sobre el conflicte entre la vida i l'art, l'amor a la persona i l'amor al treball. Sempre s'ha de prendre una decisió, encara que dugui conseqüències no desitjades.

MOIRA SHEARER

Entre les troballes més significatives d'aquesta pel·lícula hi trobem la util·lització del color, imprescindible en les escenes de ballet en què les sabatilles en són quasi les màximes protagonistes. No en debades, l'autor de la fotografia és en Jack Cardiff, fotògraf en altres realitzacions de la parella Powell-Pressburger, com a Narcís negre (1947) o A vida o mort -A matter of life and death- (1946). A més a més, la intervenció de dos estrelles del ballet mundial com èren la Ludmilla Tcherina i en Leonide Massine parlen de la importància donada pels directors a aquestes seqüències musicals. Inclús el paper de l'empresari està basat en Serguei Diaghilev, mecenes i amant de Nijinsky, ambdós responsables dels Ballets Russos, que en la dècada dels anys deu van fer una gira molt exitosa per tota Europa, i de la què Caixa Fòrum realitzà una magnífica exposició l'any 2011, si no vaig errat.