東京物語 * (1953)

CONTES DE TÒQUIO

Director: Yasujiro Ozu

Una parella de jubilats viatgen a Tòquio per veure els seus fills. Al poc temps, s'adonen que representen més una nosa que no pas una alegria.

Han de treballar molt i no tenen temps per als ancians. Sovint es passen la responsabilitat d'uns cap als altres. La nora, vídua, és la que, amb tota dolçor, ajuda els sogres, ensenyant-los Tòquio. La resta de fills els paguen una estada a un balneari proper, i així, treure-se'ls de sobra.

El balneari és molt agradable de dia, però a la nit els joves clients fan de les seves, corredisses i borratxeres pels passadissos, perjudicant el descans dels hostes de més edat, com els protagonistes de la història. Així que decideixen tornar a la capital, on els seus no poden rebrel's per la qual cosa ell va a casa d'un amic i la seva dona a la de la seva jove. 

Una nit el vell Shukichi surt de copes amb el seu amic i beuen més del compte, intervenint la policia que els torna a casa. Mentrestant, Tomi (la dona) convida Noriko (la nora) a tornar amb ells a casa per ocupar l'espai del fill mort a la guerra. L'endemà, decideixen tornar els tres plegats.

S'aturen a Osaka per visitar el seu altre fill Keizo, però en el camí Tomi emmalalteix a causa del llarg trajecte. Mentre es recupera, parla amb la Noriko de les seves vides en un to de resignació. L'estat de salut empitjora de sobte quan torna al seu poble, morint al poc temps.

Després del funeral, alguns dels fills surten cap a Tòquio, ja que la feina els espera. La filla petita, que encara viu a la casa li diu a la Noriko que els seus germans són egoistes, la qual cosa és contestada treien-li ferro a l'assumpte. El vell Shukichi es sincera amb la Noriko, dient-li que ella és més filla seva del que ho són els seus propis fills de sang i que un espai en aquella casa. Com a prova de l'estimació envers ella li dóna un rellotge que pertanyia a la Tomi. A continuació, la Noriko se torna Tòquio.

Un dels cims del cinema japonès tracta d'un tema etern: la relació entre pares i fills quan els primers arriben a una edat on els joves els tocaria cuidar-los i no menysprear-los. Amb la sensibilitat d'Ozu per moure la càmera, guardant un reverencial respecte per els seus personatges, ens en parla de la mesquinesa dels joves, del seu egoisme, arribant inclús, en una de les escenes finals a disputar-se l'herència d'un kimono, pertanyent a la traspassada Tomi.

Actualment, als cinemes s'ha estrenat una pel·lícula que ve a ser-ne una versió actualitzada. Hi du el títol de Una familia de Tokyo.




* Tokyo monogatari