COMPULSION (1959)

IMPULSO CRlMINAL

Director: Richard Fleischer

RICHARD FLEISCHER

L'any 1924, dos joves, Nathan Leopold i el seu amic i amant Richard Loeb, dos universitaris de bones famílies van segrestar i assassinar un jove de catorze anys. El motiu era la possibilitat d'arribar a cometre el crim perfecte per posar en pràctica les teories de Nietzsche, en les que parlava del superhome.

En el film, el que interessa al director és aprofundir en la ment criminal d'aquests dos joves a partir d'enfrontar les posicions de cadascú d'ells. Així, veiem que la dependència sentimental del personatge interpretat per Dean Stockwell (Judd Steiner), respecte del de Bradford Dillman (Art Strauss), es converteix en un joc de dominació i, a vegades, d'humiliació per part d'aquest últim. Strauss es comporta com un ésser manipulador i fascinant, que porta les teories de Nietzsche a les darreres conseqüències. L'assassinat del jove és, doncs, la posada en pràctica d'aquest joc en què el més important és demostrar la superioritat d'uns respecte als altres i esperar fredament com passa el temps sense que ningú els pugui acusar del crim. Una altra raó per dur a terme el pla és comprobar què se sent en cometre un assassinat. En l'actitud d'Art Strauss es reflecteixen comportaments propis del totalitarisme: manipulació, encant personal i menyspreu envers els éssers inferiors.

Bradford Dillman, Dean Stockwell i

Orson Welles

.

Si en la primera part del film Fleischer narra els fets, en la segona part la investigació i el judici, amb un enorme, en tots els sentits, Orson Welles com a advocat defensor que definitívament es girarà en contra dels seus clients descubrint la perversió dels dos criminals.

La història real diu que el més feble dels dos va morir a la presó en estranyes circumstàncies, mentre que l'altre sortí al cap de trenta-vuit anys.

Dean Stockwell i Bradford Dillman

Richard Fleischer, amb altres directors com Sam Fuller, Anthony Mann, Nicholas Ray,Richard Brooks, Robert Aldrich i Don Siegel, forma part de l'anomenada "Generaciò de la violència" del cinema americà, per la temàtica que desenvolupen les seves pel•lícules, producte d'uns anys convulsos als EEUU. També va dur casos reals de la crònica policial a la pantalla com El estrangulador de Boston (1968), El estrangulador de Rillington Place (1970), o La muchacha del trapecio rojo (1955).

La mateixa història, amb lleugers variants, li va servir a Alfred Hitchcock per filmar l'any 1948 The rope (La soga), amb James Stewart en el paper d'un professor que descubrirà el crim dels dos joves.