IN COLD BLOOD

A SANG FREDA (1967)

Director: Richard Brooks

RICHARD BROOKS

El 16 de novembre de 1959, l'escriptor Truman Capote va llegir una notícia al "New York Times". Hi deia que una família de grangers havia estat assassinada a casa seva després d'haver estat emmordassats i lligats. Un matrimoni i els seus dos fills, un noi i un noia havien estat tirotejats a boca de canó. La repercusió mediàtica va ser tanta que el cèlebre escriptor va interessar-se pel succés i, acompanyat de la també escriptora Harper Lee, guanyadora d'un premi Pulitzer anys després per la seva novel·la "Matar un rossinyol", va voler investigar "in situ" les circumstàncies dels fets succeïts. L'any 1965 s'edità la novel·la "A sang freda", i dos anys més tard es realitzà la seva versió cinematogràfica a càrrec de Richard Brooks.

TRUMAN CAPOTE

Les víctimes reals

Brooks realitza una mena de documental sobre els moviments dels dos assassins fins arribar al moment en què els pengen. Així mateix, la pel·lícula es possiciona contra la pena de mort, tot i la esgarrifança que ens produeix la forma cruel i sàdica utilitzada pels criminals contra les seves víctimes, pròpia de qui no obté el que havia desitjat, és a dir, una quantitat de diners que n'havien cregut important i que només són uns pocs dòlars.  Veiem com han estat les vides desgraciades d'aquests dos personatges, interpretats per Robert Blake (protagonista de la serie "Baretta") i Scott Wilson. El primer és, tan al llibre com al film, el personatge que rep més atenció, potser per haver tingut una infància marcada per la violència patida per la seva mare, que exerceix la prostitució,  a vegades davant del propi fill. El personatge que, més o menys, representa a Capote està interpretat per John Forsythe (protagonista de "Dinastia") i segueix fil per randa el recorregut fet per Capote vuit anys abans, amb les seves lògiques llicències. La música de jazz de Quincy Jones es present durant tot el metratge, subratllant els moments més emocionals.

Els assassins reals

Els assassins a la ficció

Dels anomenats "directors de la violència", Brooks ès, sens dubte, el que ha utilitzat més la literatura per confeccionar els seus magnífics guions. Bons exemples en són: La gata sobre la teulada de zinc (Tennessee Williams), Els germans Karamazov (Fiodr Dostoievsky), Elmer Gantry (Sinclair Lewis), que es va dir a l'Estat Espanyol El foc i la paraula o Lord Jim (Joseph Conrad). Uns altres exemples del gran director que va ser en són: Els professionals, Semilla de maldad o Dolç ocell de joventut. Això converteix Brooks, al meu parer, en un dels directors en què la filmografia en té poc de desperdici. Els altres director són Billy Wilder i William Wyler. Per acabar, una mica de safareig: Richard Brooks va estar casat amb l'actriu Jean Simmons.

L'any 2005, el fa poc traspassat Philip Seymour Hoffman va guanyar l'òscar per donar vida a Capote en la pel·lícula del mateix nom, on se seguia la investigació de l'escriptor sobre els fets tràgics de l'any 1959 a Kansas. Un any més tard Tobbey Jones va fer el mateix paper a Infamous, amb Sandra Bullock en el paper de Harper Lee i Daniel Craigg com a un dels assassins.