dilluns, 10 de febrer del 2014

THE NIGHT OF THE HUNTER (1955)

LA NIT DEL CAÇADOR

Director: Charles Laughton

Charles Laughton amb la seva dona,
l'actriu Elsa Lanchester







En la primera i única pel·lícula que va dirigir, el gran actor britànic Charles Laughton ens narra un conte de terror amb final feliç, amb dos nens com a protagonistes.

Després d'un robatori, un home (Peter Graves) es agafat per la policia, no sense haver amagat abans els diners. A la presó trava amistat amb un capellà de dubtosa moralitat (Robert Mitchum), el qual li treu informació sobre el lloc on ha ocultat el botí. L'home mor, i en complir la condemna, el pastor abandona la penitenciaria i es dirigeix a la llar on del seu company de cel·la.

Allà hi viuen la vídua (Shelley Winters) amb dos nens petits. El pastor sedueix la dona i, al poc temps es casen. El més gran dels germans comença a sospitar que les intencions dels seu padrastre no són bones, mentre que la seva germana actua de forma més innocent, estant a punt de contar-li el secret dels dos germans que no és un altre que l'amagatall del botí. El pastor s'aprofita de la feblesa de la dona, per reprimir-la com a una pecadora, utilitzant la metàfora de la lluita del odi (hate en anglès) contra l'amor (love), paraules que du escrites en els seus dits. Acaba assassinant-la, i llençant el cadàver, juntament amb el cotxe al fons del riu.

Lillian Gish i; al fons
Robert Mitchum
Comença la persecució dels dos jovenets per part de l'assassí a través del riu, fins arribar a una llar d'acolliment per a nens orfes, regentada per una dolça velleta, que no trigarà en adonar-se del que està passant.  Pren les mesures adients, fent guàrdia amb una escopeta davant de la casa. De manera que quan arriba el pastor i comença a contar-li la història de la lluita de l'amor contra l'odi, no se'l creu i l'obliga a marxar-se. Quan hi torna fa ús de l'escopeta, posant en avis la policia que deté el capellà.

En el seu dia, va ser un film maltractat per la crítica, cosa que veient-lo al cap de gairebé seixanta anys de la seva realització, es fa difícil d' entendre-ho. La presència de Robert Mitchum, molt habitual a fer papers d'home dur és poderosa i, fins i tot, infon por, però al final es veu vençut per la bondat personificada en Lillian Gish, una pionera del cinema mut, una dolça però contundent senyora que protegirà els nens com si foren seus.

Per acabar, esmentaré dues curiositats. La primera és que el paper de capellà el va tornar a repetir Mitchum a El pòquer de la mort (1968), on es venjava dels components d'una partida on mataven els seu germà. L'altra curiositat es refereix a l'encasillament, per dir-ho d'alguna manera, de Shelley Winters, en papers de dona a la que, per diferents motius assassinaven els seus cònjuges. Així passava a Doble Vida (1947), Un lloc en el sol (1951), o a Lolita (1962), on els seus marits eren respectivament Ronald Colman, Montgomery Clift i James Mason.





1 comentari:

  1. Una altra pel·lícula que m'agradaria veure. En quan a la Winters, encarnava molt bé el paper de dona pàmfila i crèdula que es deixava entabanar per desaprensius.

    ResponElimina