CASABLANCA (1942)

Director: Michael Curtiz

MICHAEL CURTIZ

Quantes persones no han sentit mai frases senceres d'aquest film? Qui no s'ha quedat una mica trist en veure com l'avió que transporta l'Ilsa i el seu marit cap a Lisboa s'enlaira, deixant en Rick a la ciutat marroquina. Però, a la vegada, lloem la seva solidaritat envers un heroi de la resistència com és el Victor Laszlo. Per això, comprenem el sacrifici que ha de fer en lliurar-li el seu passaport al seu rival en el terreny amorós.

La censura franquista va canviar el diàleg en què Bogart deia que havia lluitat amb les brigades internacionals a la guerra civil espanyola. Un altre motiu per simpatitzar amb en Rick, de la mateixa manera que quan dóna permís per tocar La Marsellesa, s'enfronta directament amb l'oficial alemany, per uns moments ens sentim francesos i la pell s'ens eritza d'emoció. Com quan Sam, el pianista, en contra de la seva voluntat interpreta As time goes by, cedint als desitjos d'Ingrid Bergman: "Play As time goes by. Play it". 

El cinisme del personatge de l'oficial francès, Renault, es fa evident quan recull les comissions del casino mentre s'està duent a terme un escorcoll al  mateix lloc. En altre moment, en ser apuntat per la pistola d'en Rick diu: "El cor és la part menys sensible que tinc". 

En definitiva, un conjunt de sentiments molt humans: amor, solidaritat, cinisme... que són presents a Casablanca, fent així que gaudim d'un film inolvidable.