LES ENFANTS DU PARADIS  (1945)

(ELS NENS DELS PARADÍS)

Director: Marcel Carné

MARCEL CARNÉ

El paradís del títol és el que anominaríem aquí el galliner. És a dir, l'espai més barat i més incòmode del teatre. Per tant, és la plebs qui s'hi seu, i els actors actuen intentant aconseguir la seva aprovació. Les obres que s'hi representen són plenes d'assassinats, per la qual cosa el carrer on estan instal·lats els teatres es diu el Boulevard du crime. 

Dos actors (Jean Louis Barrault i Pierre Brasseur) estimen la mateixa dona, La Garance (Arletty), a qui pretenen altres homes, alguns de dubtosa reputació. Ella, perseguida per la justícia, abandona París, i anys més tard reapareix de la mà de un aristòcrata bondadós i gelós a la vegada. Els dos actors són a punt d'arribar al cim de les seves carreres. Un dels dos, Baptiste (Jean Louis Barrault), s'ha casat amb la Nathalie (Maria Casares) i  tenen un fill. Encara s'estima la Garance, que en secret contempla les seves actuacions, ja que està enamorada de l'actor. La resta de pretendents posaran tots els entrebancs possibles a la parella, arribant inclús a les darreres conseqüències.

Es diu que és una de les millors pel·lícules franceses de la història. En té un dels millors repartiments possibles de l'època (hem d'afegir-hi als esmentats actors i actrius, en Pierre Renoir, germà del cineasta Jean Renoir, i fills del pintor Auguste Renoir. També hi destaca Marcel Herrand, com un dels enamorats de la Garance). Vist des de la nostra època pot resultar-nos un film exagerat i ampul·lós, però si ens hi fiquem, trobarem una obra elegant i atractiva. Per acabar la ressenya, diré que el seu director Marcel Carné, avui una mica oblidat, ho és també d'una altra joia: La jour se lève (1939), amb el Jean Gabin i l'Arletty de protagonistes. El guionista Jacques Prévert i el músic Joseph Kosma van ser els autors de Les feuilles mortes, cançó interpretada entre d'altres per Yves Montand.