CITIZEN KANE (1941)


(CIUTADÀ KANE)

Director: Orson Welles

Uns operaris fan inventari de la col·lecció d'art d'un home mort uns dies abans.Un altre objecte, aparentment sense importància és llençat al foc. Entre les flames es distingeix una paraula: Rosebud. La mateixa paraula pronunciada per el propietari de la valuosa col·lecció artística, el magnat de la premsa Charles Foster Kane, abans de morir. Què n' haurà volgut dir? Comença una investigació per part d'un periodista que mantindrà entrevistes amb algunes de les persones que més el van conéixer. Qui era? Com era? Per què actuava de la forma que actuava? Tot això, al film, se'ns mostra mitjançant "flashbacks" que van completant el puzle de la biografia de Kane. Al final, cap dels entrevistats ha donat la solució de l'enigma. No, perquè la resposta ens l'han donada al principi de la pel·lícula: quan la mare del futur magnat negocia amb les persones que s'encarregaran de la seva custodia i educació, el noi està jugant sobre la neu amb un trineu. És aquest objecte el que duu escrita la paraula Rosebud. En el seu últim alè, Kane s'ha recordat d'allò que havia perdut molts anys enrere: la seva infància, representada per aquesta joguina. Amb la crema del trineu, l'enigma romandrà sense explicació.

La primera pel·lícula de Welles va representar que, a partir de la seva realització, la carrera del director fos sacsejada per contínus problemes de finançament deguts, sobretot, a què havia gosat tocar una patum com era el magnat de la premsa William Randolpf Hearst, al qual Welles havia convertit en Kane.

Tanmateix, l'ingeni d'Orson Welles era aclaparadora i, amb pocs diners, va aconseguir filmar autèntiques obres mestras com són: Confidential report (Mr. Arkadin, 1955), Touch of evil (Sed de mal, 1958), o Chimes at midnight (Campanadas a medianoche, 1966), entre d'altres.

Fortunio Bonanova en una escena de
la pe·lícula

Per finalitzar aquesta ressenya, parlaré d'un pioner del cinema de l'estat espanyol  nascut a Mallorca. Es deia Fortunio Bonanova, i es va traslladar a Hollywood a principis dels anys vint, dirigint i interpretant alguns films, obrint el camí a molts dels que actualment triomfen en l'anomenada "Meca del cinema" Inclús, va cantar òpera. A Citizen Kane, interpretava el mestre de cant que intenta educar la veu de la dona del protagonista, fracassant en el intent. Així mateix, hi apareix en els repartiments de pel·lícules de Billy Wilder, Anthony Mann o John Ford.